Minut Movie Maker

Windows Movie Maker

Com hem esmentat amb anterioritat el minut Lumière està lliure de muntatges documentals i de moviments de càmera...

Però vivim en una era de tecnologies i nous recursos audiovisuals on una persona amb pocs coneixements de la era informàtica pot tenir accés i utilitzar recursos molt pràctics i senzills.
D'aquesta manera coneixem l'ús del programa de Windows "movie maker". És un programa d'edició de vídeos on ens permet modificar, retallar, afegir música, imatges... en general crear un vídeo treballat de manera ràpida i amena.

És un programa gratuït de lliure accés i de utilització a nivell d'usuari.

Minut Lumière  sobre la vida Universitària editat per Sílvia Muñoz Portolés

Minut Lumière

• EL MINUT LUMIÈRE

• L’invent dels germans Lumière.
• Ho aconsegueixen al 1894, van crear un aparell que servia tant per a filmar com per a projectar el que feia (igual que ara) era moltes fotografies per segon i al projectar-les totes seguides aconseguien donar la sensació de moviment. De fet no inventen res: només apleguen els invents anteriors en un de sol Pel·licula de 35 mm 16 fotogrames per segon 17 metres de pel·lícula 50 segons de duració.
• Les vistes Lumière tenen una duració de 1 minut (aproximadament) Blanc i negre Mudes. No hi ha moviments de càmera ni muntatge documental.
• 
  

La vida Universitària per Sílvia Muñoz Portolés

• 
  

Experiències i criteries per a valorar bones pràctiques amb TIC

Les TIC en el món de l'Educació. 

               La web 2.0

Criteris per a la innovació

• Promoció de la comprensió, l'aprenentatge creatiu.

• Promoció de l'alfabetització informàtica de la alfabetización informática

• Promoció de la interacció social

• Promoció en relació a altres agents educatius/socials

Anàlisi de la pràctica sobre un blog en una escola de primaria

Des de fa uns anys, motls docents han iniciat la relació entre l'escola i les TIC i aquest fet provoca en ells angoixa i desconcertació.

Això és degut a que treballar amb les TIC és més complex del que sembla, s'ha d'estar ben preparat teòricament i pràcticament amb les noves tecnologies. 

En definitiva, el concepte de bona pràctica, vol dir, promoure la interacció entre els participants, desenvolupar dinàmiques de cooperació, promoure un aprenentatge actiu i permetre processos de retroalimentació. 

Així doncs i tenint en compte els criteris abans esmentats i com s'apliquen les noves tecnologies en la docència;
Les TIC han esdevingut com a una eina indispensable per a la nostra vida diària.

D'aquesta manera s'han anat introduint en les nostres tasques quotidianes sense adonar-nos.
El fet és que l'educació no podia quedar-se enrere. si bé és cer que els mestres en explotar el boom de les noves tecnologies i els avenços en el món de l'educació, no estaven preparats, com a bons professionals van haver de posar-se al dia i continuar la seva formació enfocada en aquesta direcció.

Fa uns anys, que a l'escola de primària on jo treballo, els alumnes de sisè són els encarregats de dur a terme un blog informatiu on s'exposa tota el que succeeix als racons de l'escola.
Des de nous esdeveniments que s'estan preparant, aniversaris de professors, activitats que es duen a terme...
A més, aquest blog serveix per a que cada any els alumnes de l'últim curs tinguin un protagonisme a l'escola. Això és degut a que la iniciativa de tot el que al blog es publica la tenen ells.
Són els encarregats de mantenir-lo actualitzat i de penjar informació inclús sobre ells mateixos per a que els altres alumnes els coneguin.
De fet, una manera molt interessant de compartir les experiències i dificultats viscudes durant els anys anteriors es considerada de gran interès per els més petits de l'escola.
És una bona manera de conèixer els alumnes, de veure el seu grau d'implicació en les activitats escolars i sobretot d'avaluar les seves capacitats informàtiques.
Publiquen jocs i petits enllaços a webs d'interès, publiquen notícies del que està passant al món i al seu voltant, i estan creant una petita xarxa de blogs amb altres escoles dels pobles propers per tal de mantenir una bona comunicació social.

És un bon recurs, i el trobo molt interessant des del punt de vista educatiu, ja que a més de potenciar la participació i la cooperació entre els alumnes, és un exercici que els motiva i que els pot ajudar en un futur a saber utilitzar els recursos tecnològics que els envolten.

Utilització del QR

El CODI QR (Quick Response Code -Codi de resposta ràpida-) 

És un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994). Els codis QR són molt comuns al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país. Ha esdevingut també un dels codis de barres bidimensionals més populars arreu del mó. Per accedir a la informació continguda o encriptada en un QR-code és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un programari específic lector de codis QR. 

                    

La informació oculta en el codi pot estar en forma de:

• TEXT
• URL, ens permetrà (o no), visitar una adreça web concreta amb un sol clic
• SMS, podrem enviar un sms predeterminat a un número predeterminat  amb un sol clic
• VCARD, targetes de presentació

El codi QR que a continuació els mostraré està creat a partir d'una URL que condueix a aquest mateix blog:

http://smup90.blogspot.com.es/

Té un accés gratuït i és molt fàcil d'utilitzar.

Anàlisi de plans i angles

Anàlisi d'una campanya publicitària:

Plans i angles

En aquesta entrada, analitzaré quins plans i angles s'han utilitzat en aquesta campanya publicitària i perquè crec que el director els ha decidit utilitzar.

"L'anunci ens mostra una parella durant les seves vacances o això és el que sembla.

Durant el transcurs del vídeo hi ha un narrador que va explicant tot el que hagués viscut el protagonista masculí si hagués tingut més compte a la carretera i si hagués respectat els límits de velocitat.

Així doncs va mostrant diferents escenes idíl·liques de les vacances que hagués pogut tenir, les sensacions que hagués sentit i les històries que hagués viscut. 

Juga amb el fet de transmetre aquestes emocions que podria haver viscut el nostre personatge a través de diferents escenes, mostrant les emocions dels personatges i mostrant les imatges de les seves vacances somiades. Fa una mena de reflexió de tot el que hagués pogut tenir i de sobte comenta el que no hauria d'haver fet per a viure-ho.

és un anunci molt visual, molt directe i molt impactant ja que mostra amb tot luxe de detalls l'accident de trànsit que pateix el protagonista a continuació de les seves "vacances somiades". Donant a l'espectador la idea de que si no respectes les normes de seguretat vial pots patir un accident i en un segon perdre aquells records que tens o els que podries haver construït.

A continuació analitzaré de quina manera el director i el productor de l'anunci han pogut arribar a mostrar a l'espectador què és el que vol transmetre. Quina és la sensació de pèrdua del protagonista quan pateix l'accident. Quan ja ho ha perdut tot per no actuar correctament i què és tot el que no viurà."

- Durant els primers cinc segons de l'anunci ens trobem que el pla utilitzat és un PRIMER PLA, és a dir el que surt enfocat bàsicament a la imatge és la cara dels personatges o alguna de les seves parts corporals però des de molt a prop.

Aquest pla és utilitzat per fer una petita presentació dels personatges del vídeo, per apropar l'espectador a qui protagonitzarà les següents escenes.

L'angle utilitzat durant aquests primer segons de vídeo és un ANGLE NORMAL, és a dir la imatge està agafada des d'una perspectiva horitzontal.

- A partir d'aquest moment i fins trenta-cinc segons després, és a dir fins al 0'40", hi ha una alternació de dos o tres plans, creant doncs una doble/triple perspectiva del que es vol mostrar a les escenes.

S'utilitza una alternança entre un PRIMER PLA, UN PLA GENERAL i algun PLA MIG.

Va enfocant als personatges utilitzant el primer pla i el pla mig, això ho fa per mostrar les sensacions que volen transmetre els personatges, per mostrar les emocions que senten en el moment que estan vivint, i tot seguit ens dona un pla mig del personatge mostrant una mica de l'escena.

Ens dona a continuació un pla general de l'escena per a situar-nos en el context que estan vivint i per entendre què és el que els suposa aquesta situació.

Així doncs aquesta alternança ens permet situar-nos en el lloc dels protagonistes a través de veure les seves cares i a partir d'aquí veure les seves emocions i entendre a través d'aquest pla general què és el que els hi fa sentir aquestes emocions.

Els angles utilitzats durant aquestes escenes van alternant-se entre PICATS I CONTRAPICATS, que mostren l'escena de la noia a la platja enfocant a la noia des del sostre.
Si ens fixem en els contrapicats, ens mostren una certa angoixa per tal de ficar-nos en la situació d'una manera més real.

Moviments de càmera:

El moviment de càmera més utilitzat durant l'spot publicitari és el moviment de TRAVELLING que ens mostra el seu trajecte en motocicleta abans de l'accident. Moviment que va d'esquerra a dreta i al revés i que és lateral.

IL·LUMINACIÓ, COLOR, RITME I SO

IL·LUMINACIÓ:  

Hi ha dos tipus d'il·luminació, la dura i la suau.

En el cas d'aquest vídeo podem observar ambdues.

La il·luminació dura s'utilitza en les escenes on es mostren situacions més dramàtiques i difícils on es mostra per exemple l'accident o la situació després d'aquest.

En canvi, la il·luminació suau, s'utilitza en les escenes més bucòliques on es mostra el seu viatge de vacances o el seu moviment en la moto.

COLOR:

La utilització del color ens pot ajudar a viatjar per les escenes, ja que segons la combinació de colors i la intensitat d'aquests podem situar-nos de millor manera.

Així doncs, la utilització de colors càlids a l'inici de les seqüències on es mostren situacions agradables ens situa dins de l'spot.

En canvi, a mesura que s'aproxima el final de la gravació van mostrant-se colors més freds que ens mostren la tragedia. Aquests colors són cada cop menys intensos.

RITME I SO:

El so de l'anunci s'adapta força a la situació que està mostrant per tal de donar un acompanyament amé a l'espectador.

Si parlem del ritme segueix un dinamisme.

Edu Wiki

¿Qué es una Eduwiki?

Es defineix com un sistema wiki utilitzat en el camp de la educació.tant professors com alumnes participen creant i publicant continguts curriculars, afavorint així el treball col·laboratiu.

L'ús de la wiki en l'educació i a l'aula:

Podem utilitzar la wiki dins l'aula perquè ens serveix xom a soport del material d'aula, és a dir com a Aula Virtual.
Integra diferents tipus de medis, text, imatge, àudi, vídeo, enllaços...
Recull diferents activitats perdudes per la xarxa i les pot classificar per tema o nivell...
Permet atendre de forma personalitzada a les necessitats dels alumnes, presentant activitats que els poden servir de repàs.

També és un punt de trobada de la comunitat educativa: 
Permet la col·laboració entre professor, alumnes, pares...Permet la interacció entre tots els membres de la comunitat per a un millor seguiment.Es poden crear fòrums.

Avantatges de les wikis en l'Educació:

Afavoreix la revisió del treball de l'aula, a mesura que es van realitzant, fent possible que es pugui comprovar el progrés que es duu a terme.
Augmenta la motivació dels alumnes, que es converteixen en els autors del contingut que estan estudiant, a partir d'altres continguts publicats a la xarxa.

El fet de ser co-autors d'uns continguts afavoreix l'aprenentatge cooperatiu.

Wiki

Què és una Wiki?

Una Wiki (del hawaià wiki wiki, «ràpid») es un lloc web de col·laboració que pot ser editat per diferents usuaris.Els usuaris d’una wiki poden crear, editar, esborrar o modificar el contingut d’una pàgina web de forma interactiva, fàcil i ràpida.

• Diferències entre Blogs i Wikis:

Blogs:

-          

         Normalment un sol autor/editor i pot tenir més comentaris.

-          Estructura cronológica començant per la última entrada.

-          Links externs

Wikis:

-          

         Molts autors al mateix nivel.

-          La estructura pot ser variada, substituint-ne les versions en mesura que es modifica.

-          Links externs i interns.

Tipus de Plans, Angles i Moviments de càmera

Tipus d’angles :

• Angle zenital:

Es tracta d'una angle on s'agafa la imatge des de dalt d'una manera més pronunciada que en el picat.

• Angle picat: 

Es tracta d’agafar una imatge panoràmica des de sobre.

• Angle normal: 

Es tracta d’agafar des del centre.

• Angle contrapicat: 

Es tracta d’agafar la imatge des de sota.

• Angle Nadir:

Es tracta d'una angle on s'agafa la imatge des de sota d'una manera més pronunciada que en el contrapicat.

Tipus de plans:

• Pla general: 

Es tracta d’un pla on s’enfoca tota l’escena.

• Pla sencer: 

La càmera enfoca tota la figura sencera.

• Pla Americà: 

Es tracta d’un pla on la càmera enfoca la figura des dels genolls fins al cap. S’anomena així per enfocar les cartutxeres a les pel·lícules de l’oest.

• Pla mitja: 

El pla enfoca des de la cintura al cap.

• Primer pla: 

Aquest pla dona una imatge del bust del personatge a enfocar, i agafa des de les espatlles en amunt.

• Pla de detall: 

Aquest pla serveix per donar èmfasi a una situació concreta de la escena, així doncs enfoca una acció concreta. Exemple: una mà per mostrar com tremola.

Tipus de moviments:

• Moviment panoràmic: 

És el moviment de càmera que simula el moviment del cap ( vertical, horitzontal- si/no)

• Moviment Tràveling: 
  

És el moviment que es produeix quan la càmera es mou i es desplaça, és a dir que segueix al personatge o la escena, viatja a través d’aquesta. Pot ser horitzontal, pot ser vertical, pot ser circular...

• Moviment Grua:  
  

És tracta del desplaçament de la càmera en totes les dimensions. 

• Moviment Zoom:

Moviment de la lent de la càmera que ens permet apropar-nos a allunyar-nos des de la persona.

Què m'implica a mi la web 2.0.?

L’ús que li dono a la Web 2.0

En el món en el que ens trobem i en el context actual, és indispensable saber fer un ús mínim de la tecnologia i de les diferents aplicacions informàtiques que ens rodegen.

Si ens parem a pensar, avui dia, fins i tot quan anem a fer la compra o a posar benzina, ens trobem amb la necessitat d’usar pantalles tàctils i programes d’autoservei.

Així doncs, com a jove estudiant, la meva experiència amb el món de la informàtica i les noves tecnologies, és i ha de ser molt àmplia.

Des de la bàsica aplicació de word per a la realització dels meus treballs, a la complexa utilització de programes com el prezzi o el movie maker per a les presentacions de treballs.

Endinsant-nos en les nostres vides, des del moment que ens aixequem tenim un mòbil a les mans que en tenir connexió a internet ens permet veure el nostre correu, treballar i veure les nostres webs més concurrents...

De fet utilitzo l’ordinador a diari constantment, ja no només per a ús d’oci. Cada cop més l’ordinador s’ha transformat en la meva eina de treball diari. Ja no utilitzo el paper per a prendre apunts, ja no veig la televisió, segueixo les series on-line.

Els programes que utilitzo són d’ús relativament senzill, tot i que de tant en quant la meva feina i la meva carrera requereixen programes d’ús més complex que necessiten més atenció i aprenentatge.

Com ja he esmentat abans, el gmail és per a mi una eina de constant atenció i revisió, em manté informada i actualitzada davant la meva realitat diària.

Amb l’ús però de segons quins programes s’ha perdut la relació amb els altres, s’ha perdut el contacte directe. Podem fer un google drive i optar per a fer un treball en línia i retocar-lo entre tots.

Podem crear grups de treball, podem obrir documents on-line...

El facebook, és la meva xarxa social per excel·lència. L’utilitzo per a mantenir-me en contacte amb gent que no veig a diari, per a mantenir-me informada de coses de la universitat i per a perquè no admetre-ho saber de tot sobre els meus coneguts.

Comentari Crític

De lo sólido a lo líquido.

Els conceptes de SÒLID I LÍQUID en l’àmbit de les tecnologies són unes metàfores creades per Baumman, que fa referència a l’oposició entre la cultura “sòlida” predominant en els segles XlX i XX amb la cultura de la informació “líquida” en la que la Web 2.0 té efectes molt rellevants sobre els múltiples plans de la nostra cultura actual.

Fem referencia al procés de la cultura sòlida a la informació líquida, aquest és el canvi sociocultural impulsat per la omnipresència de les tecnologies de la informació i comunicació. Aquest procés dins de la metàfora engloba el fet del temps en el que ens trobem -en una cultura digital- estem en un intens fluït de producció d’informació i coneixement inestable, en permanent canvi, en constant transformació (informació líquida), en contraposició en el moment que ens trobàvem en el passat, on hi havia un coneixement desenvolupat amb estabilitat i inalterabilitat del que és físic, del que és material, del que és sòlid (cultura sòlida).

Així doncs hi ha una gran quantitat d’accés a molta informació però no hi ha una alfabetització per a l’ús de les TIC i les TAC, i això ens situa en un moment delicat on hi ha un ús inadequat d’aquestes noves tecnologies que ens donen i ens obren portes a molta informació que pot resultar perillosa si no hi ha una formació adequada per accedir-hi.

S’han de donar unes bases a les noves generacions que estan envoltades d’aquesta tecnologia per tal de donar un ús responsable del que ens envolta.

Les Competències Digitals

Entrevista amb Jordi Adell.

• Competència informacional:

La competència informacional consisteix en saber utilitzar la informació que rebem, que la sapiguem analitzar i que siguem capaços de crear eines que ens siguin útils. Hem de considerar aquesta com a una competència bàsica. Això és degut a que per tal de donar un bon ús em de saber crear eines útils d’allò que busquem i trobem. És una competència difícil d’assolir que poc a poc hem de treballar.

• Competència tecnològica o informàtica:

Quan parlem d’aquesta competència, parlem de la capacitat de saber fer un ús de tots aquells elements tecnològics que ens envolten. Ordinadors, telèfons, e-books, càmeres...

Avui dia, en el context actual, som una generació que ens hem format en la cultura de la tecnologia. Hem crescut envoltats d’ella i no ens hem hagut d’adaptar sinó que l’hem tingut des d’un començament. Així doncs la seva utilització ens ha estat relativament fàcil.

Tot el contrari que en generacions més llunyanes, com els nostres pares, que s’han vist obligats per motius pràctics a adaptar-se a tota la nova tecnologia i els canvis ràpids que la nostra societat a patit en quant al ús tecnològic.

• Alfabetitzacions múltiples:

Aquesta competència té relació amb els filtres que utilitzem quan acceptem la informació que ens donen els mitjans de comunicació.

És a dir no ens hem de creure sense dubtar allò que ens transmet la televisió, internet o els diaris...

Això què vol dir? Doncs que hem de tenir les eines necessàries per a poder comparar les diferents opcions que tenim de recerca d’informació i els diferents mitjans que tenim per a obtenir-la.

Hem de ser capaços de no deixar-nos enganyar. De saber contrastar les fonts d’informació.

Hem d’aprendre  a fer un ús responsable d’aquesta informació per tal de poder extreure’n una bona.

• Competència cognitiva genèrica:

Hem de saber analitzar i ser  crítics amb la informació que rebem de la societat. Hem de saber i ser capaços de resoldre els problemes o dilemes que se’ns presenten.

• Ciutadania digital: 

S’ha d’educar i preparar a les noves generacions per a que tinguin la capacitat de distingir entre la vida real i la vida virtual.

Això és determinant per a que no estiguin completament depenent de les noves tecnologies, en forma d’ordinadors, videoconsoles, aparells de telefonia mòbil... han de tenir eines i alternatives per a la seva vida diària que puguin utilitzar per a fer un ús del seu temps d’oci o no. Han de saber desconnectar de tot.