Què m'implica a mi la web 2.0.?

L’ús que li dono a la Web 2.0

En el món en el que ens trobem i en el context actual, és indispensable saber fer un ús mínim de la tecnologia i de les diferents aplicacions informàtiques que ens rodegen.

Si ens parem a pensar, avui dia, fins i tot quan anem a fer la compra o a posar benzina, ens trobem amb la necessitat d’usar pantalles tàctils i programes d’autoservei.

Així doncs, com a jove estudiant, la meva experiència amb el món de la informàtica i les noves tecnologies, és i ha de ser molt àmplia.

Des de la bàsica aplicació de word per a la realització dels meus treballs, a la complexa utilització de programes com el prezzi o el movie maker per a les presentacions de treballs.

Endinsant-nos en les nostres vides, des del moment que ens aixequem tenim un mòbil a les mans que en tenir connexió a internet ens permet veure el nostre correu, treballar i veure les nostres webs més concurrents...

De fet utilitzo l’ordinador a diari constantment, ja no només per a ús d’oci. Cada cop més l’ordinador s’ha transformat en la meva eina de treball diari. Ja no utilitzo el paper per a prendre apunts, ja no veig la televisió, segueixo les series on-line.

Els programes que utilitzo són d’ús relativament senzill, tot i que de tant en quant la meva feina i la meva carrera requereixen programes d’ús més complex que necessiten més atenció i aprenentatge.

Com ja he esmentat abans, el gmail és per a mi una eina de constant atenció i revisió, em manté informada i actualitzada davant la meva realitat diària.

Amb l’ús però de segons quins programes s’ha perdut la relació amb els altres, s’ha perdut el contacte directe. Podem fer un google drive i optar per a fer un treball en línia i retocar-lo entre tots.

Podem crear grups de treball, podem obrir documents on-line...

El facebook, és la meva xarxa social per excel·lència. L’utilitzo per a mantenir-me en contacte amb gent que no veig a diari, per a mantenir-me informada de coses de la universitat i per a perquè no admetre-ho saber de tot sobre els meus coneguts.

Comentari Crític

De lo sólido a lo líquido.

Els conceptes de SÒLID I LÍQUID en l’àmbit de les tecnologies són unes metàfores creades per Baumman, que fa referència a l’oposició entre la cultura “sòlida” predominant en els segles XlX i XX amb la cultura de la informació “líquida” en la que la Web 2.0 té efectes molt rellevants sobre els múltiples plans de la nostra cultura actual.

Fem referencia al procés de la cultura sòlida a la informació líquida, aquest és el canvi sociocultural impulsat per la omnipresència de les tecnologies de la informació i comunicació. Aquest procés dins de la metàfora engloba el fet del temps en el que ens trobem -en una cultura digital- estem en un intens fluït de producció d’informació i coneixement inestable, en permanent canvi, en constant transformació (informació líquida), en contraposició en el moment que ens trobàvem en el passat, on hi havia un coneixement desenvolupat amb estabilitat i inalterabilitat del que és físic, del que és material, del que és sòlid (cultura sòlida).

Així doncs hi ha una gran quantitat d’accés a molta informació però no hi ha una alfabetització per a l’ús de les TIC i les TAC, i això ens situa en un moment delicat on hi ha un ús inadequat d’aquestes noves tecnologies que ens donen i ens obren portes a molta informació que pot resultar perillosa si no hi ha una formació adequada per accedir-hi.

S’han de donar unes bases a les noves generacions que estan envoltades d’aquesta tecnologia per tal de donar un ús responsable del que ens envolta.

Les Competències Digitals

Entrevista amb Jordi Adell.

• Competència informacional:

La competència informacional consisteix en saber utilitzar la informació que rebem, que la sapiguem analitzar i que siguem capaços de crear eines que ens siguin útils. Hem de considerar aquesta com a una competència bàsica. Això és degut a que per tal de donar un bon ús em de saber crear eines útils d’allò que busquem i trobem. És una competència difícil d’assolir que poc a poc hem de treballar.

• Competència tecnològica o informàtica:

Quan parlem d’aquesta competència, parlem de la capacitat de saber fer un ús de tots aquells elements tecnològics que ens envolten. Ordinadors, telèfons, e-books, càmeres...

Avui dia, en el context actual, som una generació que ens hem format en la cultura de la tecnologia. Hem crescut envoltats d’ella i no ens hem hagut d’adaptar sinó que l’hem tingut des d’un començament. Així doncs la seva utilització ens ha estat relativament fàcil.

Tot el contrari que en generacions més llunyanes, com els nostres pares, que s’han vist obligats per motius pràctics a adaptar-se a tota la nova tecnologia i els canvis ràpids que la nostra societat a patit en quant al ús tecnològic.

• Alfabetitzacions múltiples:

Aquesta competència té relació amb els filtres que utilitzem quan acceptem la informació que ens donen els mitjans de comunicació.

És a dir no ens hem de creure sense dubtar allò que ens transmet la televisió, internet o els diaris...

Això què vol dir? Doncs que hem de tenir les eines necessàries per a poder comparar les diferents opcions que tenim de recerca d’informació i els diferents mitjans que tenim per a obtenir-la.

Hem de ser capaços de no deixar-nos enganyar. De saber contrastar les fonts d’informació.

Hem d’aprendre  a fer un ús responsable d’aquesta informació per tal de poder extreure’n una bona.

• Competència cognitiva genèrica:

Hem de saber analitzar i ser  crítics amb la informació que rebem de la societat. Hem de saber i ser capaços de resoldre els problemes o dilemes que se’ns presenten.

• Ciutadania digital: 

S’ha d’educar i preparar a les noves generacions per a que tinguin la capacitat de distingir entre la vida real i la vida virtual.

Això és determinant per a que no estiguin completament depenent de les noves tecnologies, en forma d’ordinadors, videoconsoles, aparells de telefonia mòbil... han de tenir eines i alternatives per a la seva vida diària que puguin utilitzar per a fer un ús del seu temps d’oci o no. Han de saber desconnectar de tot.